En l’àmbit acadèmic:

Va fer els estudis primaris a l’Escola Pública de Rocafort i  batxiller a l’Escola Pia del carrer de Carnissers de València. Llicenciat (1972) i doctor en Economia (1978) per la Universitat de València i Research Scholar a la London School of Economics (1983), és Catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de València (Departament d’Estructura Econòmica). Ha estat director d’aquest Departament (2001-2009). La seua tasca docent universitària és ininterrompuda des de l’any de la seua llicenciatura (al 1983, al South Bank Polytechnic londinenc).

La seua tesi doctoral fou la primera que es presentà en valencià a la Facultat d’Econòmiques de València (febrer de 1978). La seua investigació ha anat centrant-se progressivament en l’àmbit de la geografia econòmica. Ha publicat individual o col·lectivament 20 llibres i més de mig centenar articles a diferents revistes.

És autor de nombrosos treballs sobre la societat i l’economia valencianes i, particularment, del llibre Guerra i expansió industrial. País valencià 1914-1923; de la introducció i l‘epíleg de la segona (2001) i tercera edició (2003) de La via valenciana d’Ernest Lluch; director de llibre col·lectiu Economia espanyola i del País Valencià (2004 i 2009); coordinador del monogràfic sobre districtes industrials de la revista Mediterráneo Económico (13, 2008); i coordinador (amb Salvador Gil) del monogràfic de la revista de divulgació científica Mètode (68, 2010) sobre “L’economia després de la crisi”. Ha estat membre de Consell de redacció de les revistes Arguments i Debats.

Actualment, és President de l’Asociación Española de Ciencia Regional, la societat científica interessada en les relacions entre el territori i les activitats humanes, i membre del Consell de Redacció de la revista Economía Industrial. Ha presidit el Comitè Científic de dos congressos anuals de l’AECR. (2007 i 2008).

Ha estat candidat a Rector de la Universitat de València a les eleccions de març de 2010.

En l’àmbit cívico-polític:

Durant la carrera universitària va ser soci de Lo Rat Penat (1966-1976) i estudiant de valencià d’aquesta entitat amb mossèn Vicent Sorribes. En acabar el 1972, ja com a professors, s’integrà en el moviment de PNNs. Militant dels GARS des de 1974, de la mà de Vicent Ventura. L’any següent seguirà a Ernest Lluch i Alfons Cucó en la formació dels SVI (Socialistes Valencians Independents). El dia de Sant Joan de 1975, tot representant junt amb Ernest Lluch els SVI, és detingut en l’episodi d”Els 10 d’Alaquàs” quan s’estava constituint la plataforma unitària per la democràcia i l’autogovern, Consell Democràtic del País Valencià, que poc després es fusionaria amb la Junta Democràtica per formar la Taula de Forces polítiques del País Valencià. El 1976 entrarà amb els SVI a constituir la Convergència Socialista del País Valencià que esdevindrà aviat en PSPV. En el primer congrés d’aquest partit (febrer-abril de 1977) entrarà a formar part de la seua Executiva i continuarà formant-ne part després de l’escissió d’una minoria del partit a les portes de les primeres eleccions generals del 15 de juny de 1978. De fet, formarà part de la llista d’aquest partit en aquestes eleccions. Ran del fracàs electoral en aquesta cita electoral, intervé decididament en la reflexió política que conduiria a la fusió amb el PSOE-PV, el 25 de juny de 1978, després de dos congressos d’intens debat del PSPV.

Al sí del PSPV-PSOE treballarà per consolidar un ideari socialdemòcrata, europeista i valencianista que cristalitzarà en una candidatura de suport a Joan Lerma en el congrés extarodinari del partit el 1979. Tanmateix, en el Congrés de Benicàssim del PSPV-PSOE, de 1982, aquest suport se n’anà en orris quan el secretari general accepta la pressió de la UCD per fer rebaixes negociadores en l’Estatut d’Autonomia.

Vicent Soler no tindrà mai més responsabilitat orgàniques en el PSPV-PSOE, excepte a nivell de la ciutat de València on arriba a ser vice-secretari general, candidat a secretari general i, finalment, president del partit. Des del 2000, és militant de base d’aquest partit, tot i que regularment ha estat cridat a comissions de treball i a la redacció de ponències congressuals.

Col·laborador habitual dels mitjans de comunicació valencians (ràdio i televisió). Columnista de premsa, primer a Las Provincias, durant la “primavera” d’aquest diari (1972-77) i, posteriorment, en llocs diversos tot i que, fonamentalment, a El País i Levante. Ha publicat un llibre [L’ofici de raonar, PUV, València, 2011] que recull una bona mostra d’aquest articles de premsa entre 1997 i 2010.

Institucionalment, ha estat Director General d’Administració Local del Consell del País Valencià, òrgan de govern preautonòmic, (juny de 1978 fins l’eixida d’aquest Consell del socialistes, el 1979); Cap del Gabinet de la Presidència de la Diputació de València, durant el mandat de Manuel Girona (posant en marxa les assessories comarcals, entre d’altres afers, i revifant la Institució Alfons el Magnànim), entre 1979 i 1982; diputat socialista, portaveu del grup en afers econòmics i portaveu adjunt del grup a les Corts Valencianes entre 1982 (Corts provisionals) i 1985.

Conseller d’Administració Pública, 1985-87, tot endegant l’administració de la Generalitat i la coordinació de Diputacions, però fracassant en una llei de règim local que creara les comarques; Vicepresident de les Corts valencianes, 1987-1995; regidor de l’Ajuntament de València, en l’oposició al govern de Rita Barberà, en l’àmbit de cultura, educació i festes, durant un any. Marxa voluntàriament de l’Ajuntament l’estiu de 1996, després d’haver fet aprovar per unanimitat l’ordenança sobre normalització lingüística que, a hores d’ara, encara no s’ha posat en vigència.

Ha estat membre del patronat de la Fundació Societat i Progrés. Actualment, presideix la Secció Valenciana de la Fundació Ernest Lluch i és membre del seu Patronat.