Excel·lentíssim i Magnífic Sr. Rector de la Universitat de València, membres del Claustre, companya i companys candidats en les eleccions a rector, amigues i amics:

Si encara algú dubta que la Universitat de València siga una gran institució, si encara algú es pregunta si el treball de tots els que ens han precedit segueix viu, si encara algú dubta de la força de la nostra Universitat o s'atreveix a posar en dubta nostre futur, este matí –ací i ara– trobarà la resposta.

És la resposta que he rebut durant aquestos mesos d'intensa campanya electoral quan he visitat Departaments, Instituts i Facultats, Centres i Servicis. És la resposta de tots els que amb el nostre esforç i el nostre treball ens sentim orgullosos de pertànyer a aquesta institució. És la resposta que, des de tants llocs i des de tantes persones, ha arribat fins a mi amb la força de l'afecte i amb la convicció de l'argument. És la resposta que sintetitza un programa.

Un programa, el meu projecte per a la Universitat de València, el nostre full de ruta per als pròxims quatre anys. El conjunt d'accions i mesures amb què pretenc encarar una etapa decisiva en la vida d'aquesta institució.

No exagere. Crec que poques vegades s'ha donat un conjunt de circumstàncies tan singulars en la vida de la Universitat. Permeteu-me que recorde que en ella quasi tot està en vies de reformulació. Podem posar alguns exemples: l'autonomia, que fins ací era senyal de la seua identitat, la seua responsabilitat social, la seua estructura organitzativa i política, o la seua política de finançament. Per a totes i cadascuna d'eixes qüestions s'anuncien –com bé sabeu– projectes immediats.

Parlem d'una crisi profunda que afecta la universitat però deutora de la crisi del paradigma clàssic d'organització dels sabers, dels mecanismes de reproducció cultural i de difusió del saber.

Una crisi intensa i plural unida, per si no fóra poc, a una crisi econòmica d'efectes encara per calibrar i en la que es qüestiona el model productiu fins ací vigent.

Eixe és el nostre horitzó per als pròxims quatre anys. Des d'ací hem d'articular la nostra resposta als problemes generals però també a les qüestions específiques que d'una manera concreta ens afecten.

D'entre eixes qüestions hi ha una fonamental. Em referisc a la crisi organitzativa. Una crisi que ens resta competitivitat i agilitat, multiplica els processos administratius i fa gratuïtament complexa la nostra organització.

És una qüestió que com he repetit amb insistència al llarg de la campanya electoral, no podem ajornar. És una qüestió que es resumix en quelcom tan simple com que l'organització i administració funcionen d'acord amb el que se'ns va a exigir. En suma, hem de ser àgils i eficaços.

Si sóc rector vull pilotar una institució dinàmica, aliena a pesades inèrcies acumulatives, sense llastos i amb capacitat de resposta als molts reptes plantejats.

Però no vull quedar-me en el nivell del diagnòstic i els contextos. Cal fer un pas més i anar dels contextos als principis. El meu programa i acció de govern s'articula sobre les premisses següents:

1.     La Universitat de València ha de ser una universitat pública de qualitat en els seus serveis i excel·lència en el compliment de les seues missions.

2.     La Universitat de València és, i ha de continuar sent, una institució autònoma, no sotmesa a exigències exteriors o pressions alienes.

3. La Universitat de València ha de ser una institució al servei de la societat valenciana. El sentit últim de les tasques universitàries se'l brinda la societat a què serveix i de la que constituïx una de les seues peces fonamentals. No vull una universitat que visca d'esquena a la societat. Vull una universitat oberta i compromesa amb el seu present, capaç de formar ciutadans i professionals, involucrada en el progrés intel·lectual i el desenvolupament moral de la nostra societat. Una Universitat que siga un far d’il.lustració, de tolerància i valencianitat.

4. La Universitat de València aposta pel valor del coneixement com a motor de transformació social. Un valor capaç de crear riquesa, superar desigualtats i generar cohesió social. Un valor capaç de cooperar en la transformació del model productiu. Un valor capaç de traspassar aules i laboratoris per a formar professionals i transferir coneixement al teixit productiu. Un valor en què se sintetitza la millor inversió social: la inversió de futur, la inversió en un futur millor.

5. La Universitat de València ha de ser una institució moderna a l'altura del seu temps. L'èxit de la nostra institució en els pròxims quatre anys passa per la seua capacitat d'adaptació i resposta. Això exigix reforma, canvi i un nou impuls per no perdre tots els trens.

Escolteu-me: no es tracta de canviar les coses de lloc sinó de buscar un lloc nou, una nova organització de les persones i de les coses, de les tasques i les funcions, que ens permeta ser més eficaços. Vull una maquinària administrativa activa que coopere en el compliment de la nostra missió com a universitaris.

En el meu programa per als pròxims quatre anys confluïxen quatre grans nuclis:

1.   Les tres missions de la universitat: docència, investigació i transferència de coneixement.

2.   Les funcions transversals al servei d’elles: Projecció internacional, Ordenació acadèmica i professorat, Infraestructures i equipaments, Relacions amb la societat i cooperació, Cultura, patrimoni i esports, Economia i finançament.

3.   L'eix del meu programa, és a dir, la Gestió i innovació administrativa

4.   L'estructura del Consell de Direcció, els Vicerectorats de la qual responen en la seua denominació i funcions, paraula per paraula, a les missions, funcions i prioritats que acabe d'enunciar.

A tot això he afegit la Direcció del Gabinet del Rectorat que exercirà el professor Francesc Hernández, el qual, amb un estatus de Vicerrector, garantirà la coordinació del Consell de Direcció.

No és, doncs, una estructura de govern feta en funció de les persones o els compromisos, sinó justament el contrari. Tampoc es tracta d'un equip de govern dissenyat per a sumar suports electorals. No. És un equip i un programa fets per a governar. És a dir, capaç d'assumir iniciatives reals de futur.

Permeteu-me que vos expose el nucli de les propostes i iniciatives que orientaran el govern de la Universitat de València en el cas que siga triat rector.

1.  Docència

He tingut especial interés en què un sol vicerectorat es faça càrrec de la docència. Preferisc la concentració a la dispersió, la coherència a la incongruència. Dispersió i incoherència ocorren quan falta una mirada transversal capaç de tindre una visió de conjunt.

Crec en l'ensenyança com a unitat orgànica. Per això vull que les nostres ensenyances tinguen la coherència que falta quan se les trossegen i es dispersen les competències. És una de les experiències que ens deixa l'última elaboració dels plans d'estudi. Un treball encomiable de les persones, però uns resultats acadèmicament millorables.

La professora María José Reyes, que serà la nostra Vicerectora de Docència, no estarà sola. Ja té dissenyat un equip que amb plenes competències orgàniques es farà càrrec de les diferents etapes de la docència universitària: grau, postgrau, ensenyances pròpies i evaluació de la qualitat.

Insistisc: un equip i un sol criteri. Perquè un sol criteri és el que necessitem quan parlem de la millora de l'activitat acadèmica, la implantació dels nous graus i màster, el seguiment i avaluació dels ja implantats, la reformulació que s'anuncia dels estudis de doctorat, la incorporació dels estudis de la NauGran a l'oferta acadèmica reglada, el desenrotllament de noves ofertes pròpies, la Formació Permanent i la Formació Professional de qualificació per a empreses i grups específics. I, sempre atents als canvis legals que es preveuen, com ara, la remodelació dels estudis de post-grau.

Vull destacar tres iniciatives en aquest camp:

1.   Amb caràcter urgent, cal revisar l'organització del Màster de Formació del Professorat. Ens haguera agradat que no fóra així, però ho exigixen 1.300 estudiants i quasi 800 professors. El primer a l'hora de governar és fer-se càrrec no sols del que s'havia projectat fer, també del que un es troba damunt de la taula. Ho dic sense gens d'acritud. Les coses són així i així les assumisc perquè per a això em presente rector de meua Universitat.

2.     Cal atendre a la innovació educativa i deixar ben clar que el Rectorat assumirà en tot moment la seua responsabilitat en les pràctiques docents derivades de la implantació dels graus. La innovació educativa ha de perdre de manera progressiva el seu caràcter excepcional i convertir-se en la normalitat de la pràctica docent. Això sí, amb un parell d'observacions.

En primer lloc, res de la innovació ha de suposar un increment de les tasques burocràtiques del professorat. En segon lloc, no ha de tirar-se per la borda tot el que fins ací ha funcionat. Per això innovació sí, però sempre atenent a l'especificitat de les diferents disciplines i la tradició de les seues pràctiques docents.

3.   Finalment, vull destacar tres iniciatives. D'una banda, crear cursos de llengua i cultura per a estudiants estrangers. Quelcom que encara no tenim i que suposaria l'atenció a una demanda creixent i un servei que una de les primeres universitats espanyoles com la nostra, necessàriament, ha d'oferir. D'una altra, atendre a la demanda de formació que reclamen els professors d'ensenyança secundària. Finalment, atendre a l'imperatiu de la denominada “ensenyança al llarg de la vida” que per a nosaltres es plasma, per ara, en la NauGran, l'ampliació de la seua oferta i la integració del seu alumnat.

2.  Investigació i Política científica

La investigació és la segona missió de la universitat. El professor Enrique Alborch és la persona que en el meu Consell de Direcció s'ocuparà d'ella.

Vull dir-vos una cosa que per a mi es essencial: el que, prioritàriament, ens interessa és l'investigador. Tot el que fem en aquest camp estarà en funció d'això. M'explique. Perquè col·loquem en el centre a l'investigador i als grups d'investigació, volem coordinar esforços, suprimir traves burocràtiques i dotar-los de mitjans, temps i atenció personalitzada. Per això també crearem una plantilla de Gestors de Projectes.

Destaque dos compromisos concrets i tangibles en aquest camp:

1.  En primer lloc, crearem la figura de l'investigador invitat, regularem la vinculació investigadora dels professors jubilats en els grups d'investigació de què formen part i potenciarem la formació de jóvens investigadors a fi que puguen incorporar-se a la Universitat.

2.  I, un segon compromís: potenciarem l'Oficina de Projectes Europeus per a impulsar la sol·licitud de projectes. Finalment, i amb caràcter instrumental, posarem a disposició dels investigadors de la Universitat un equipament d'última generació i garantirem el seu manteniment i ús per una plantilla de tècnics especialitzats.

3.  Transferència de coneixement

De tots els equips que concorren a estes eleccions, només nosaltres hem inclòs des del principi, (i subratlle “des del principi”), un Vicerectorat de Transferència de coneixement. Per a nosaltres és coherent i és el que millor tradueix la nostra idea de la universitat. El professor Enrique Sanchis és la persona que es farà càrrec d'ell.

Res del que fem (docència o investigació) té sentit sense projecció externa. I res la resumix millor que l'aplicació, la gestió i l'explotació del coneixement generat. Per això hi ha un Vicerectorat de Transferència de coneixement.  No podia deixar d'haver-ho. Ometrien quelcom esencial. Crec que no tenen una visió completa de la universitat els programes que no ho inclouen.

Perquè volem crear estructures de cooperació amb el món empresarial, perquè volem estar presents de manera eficaç en el teixit productiu valencià, creem un Vicerectorat de Transferència de coneixement.

Vull descendir al detall, fixar quatre compromisos:

1.   Oferir als investigadors la possibilitat d'obtindre una excedència temporal per a incorporar-se a tasques d'i+d+i en el si d'empreses.

2.   Incrementar les activitats de la Fundació parc Científic de la Universitat a fi de consolidar-ho i aconseguir la seua plena ocupació.

3.   Redimensionar l'OTRI, minimitzar les traves administratives i, igual que en investigació, crear la figura de Gestors de Projectes de caràcter empresarial.

4.   Crear un Consell Assessor de Transferència de Coneixement en què estiguen representats els agents socials, econòmics i productius valencians a fi d'agilitzar, afavorir i orientar els processos de transferència de coneixement.

4.    Projecció internacional

La projecció internacional és un imperatiu inajornable en l'actual context universitari. Té caràcter transversal i afecta el conjunt de la Universitat. La professora Isabel Burdiel és la persona que en el meu equip es farà càrrec d'eixe Vicerectorat.

Vull una projecció internacional referida tant als països avançats com als emergents i en desenrotllament. Vull una projecció internacional que incloga la mobilitat tant dels professors com dels investigadors, estudiants i personal d'administració i servicis.

A més, aclarisc incògnites: incloc el projecte de Campus d'excel·lència en aquesta àrea i en un treball braç a braç amb la resta de Vicerectorats implicats. La raó és molt simple: com és sabut, el projecte de Campus d'excel·lència té moltes facetes. Suposa una nova comprensió de l'espai universitari i de les relacions entre àmbits del saber. Però, entenem que la nova configuració del campus que resulte haurà de tindre un caràcter abans internacional que local. D'aquesta manera ens anticipem a una conseqüència natural que es derivarà del projecte Campus d'excel·lència. I just perquè ha de ser així, ja des del principi apostem per la projecció internacional implícita en el projecte.

Dita açò, vull afegir algunes iniciatives molt concretes pertanyents al Vicerectorat de Projecció internacional:

1.   Definirem les àrees prioritàries de projecció internacional: Europa –com no podria ser d'una altra manera-, Xina, Brasil, Sud-àfrica i Rússia, així com amb les comunitats llatines d'EUA. Aixi mateixa potenciarem les activitats del Centre Internacional de Gandia. Per moltes raons, però em quede només amb una: ja està treballant en esta direcció.

2.   Promourem la creació, en l'interior de la RUVID, d'una Oficina Permanent a Brussel·les que ens permetrà agilitzar la captació, presentació i gestió de programes europeus d'investigació. En aquest sentit, es urgent redefinir amb claredat l'actual xarxa d'acords internacionals, primant la qualitat i l'eficàcia sobre la quantitat. Cal posar orde en aquest punt, prioritzar i, si de cas, suprimir els que no han funcionat.

3.   Finalment, torne a un altre aspecte del Campus d'excel·lència. El meu compromís serà tan precís com concís i tots ho entendreu. Vull transparència en l'elaboració del projecte, vull comunicació amb la comunitat universitària en cada una de les seues etapes i, finalment, vull integració de persones, grups d'investigació i espais de coneixement. Vull que siga el projecte de tots, encara que no tots –lògicament– puguen participar en ell de manera directa. I vull construir un poderós cluster del coneiximent amb la Universitat Politècnica. Crec haver-ho dit de manera prou clara. 

5.    Ordenació acadèmica i professorat

El responsable del Vicerectorat d'Ordenació acadèmica i professorat serà el professor Manuel E. Vázquez. Dos línies centrals guien l'actuació en esta matèria.

D'una banda, facilitarem el relleu generacional i afavorirem la incorporació de nous docents. D'una altra, articularem l'oferta i els recursos docents, establirem l'adequada proporció entre les diferents figures del professorat i atendrem  als problemes específics de cada una d'elles: formació, transferència de coneixements intergeneracional o jubilació.

També en aquest cas cal descendir al detall:

1.   Vull que les meues primeres paraules siguen per als professors associats. No es pot oblidar el servei que estan prestant a la nostra Universitat, les seues precàries condicions laborals, la seua falta d'horitzons professionals.

Mireu, les coses no poden seguir així. Per això, propose dos mesures de caràcter molt diferent.

En primer lloc, i amb caràcter transitori, ha d'oferir-se als Departaments en què això siga possible, la possibilitat d'assumir retribuïdament la docència que ix a concursos de professors associats. Això ens permetrà que no cresca la situació actualment existent.

En segon lloc, cal afavorir el desenrotllament de les figures de professorat, legalment posibles, en el marc que establix la LOMLOU. D'aquesta manera, bona part dels actuals associats s'integraran en elles i desenrotllaran una carrera professional amb expectatives de futur.

També permetrà que puguen incorporar-se a les tasques docents els actuals doctors que, faltats d'experiència docent, es veuen postergats en els concursos de professors associats.

2.     Segona qüestió: cal ordenar el calendari acadèmic. M'explique: cal uniformitzar coses tan disperses com les festes de cada una de les facultats i centres, els dies lectius sense classe –curiosa denominació-, la publicitación d'horaris o calendaris d'exàmens. També cal elaborar els horaris pensant en l'alumne i la continuïtat de les franges horàries.

3.   Tercera qüestió: cal reformular els barems de contractació adequant-los a les places objecte de concurs i cal redefinir el valor que en ells es concedix als coneixements lingüístics.

4.     Quarta qüestió: cal anticipar l'elaboració de l'OCA i el POD a fi d'avançar les convocatòries de contractació. No podem deixar obert tot això fins al 31 de juliol. Els directors de Departament i el personal del Servici de PDI saben bé de què estic parlant.

5.     Quinta qüestió: dotarem de la plaça corresponent als professors acreditats. No pot ser d'una altra manera. El reconeixement acadèmic exterior ha de vindre acompanyat del reconeixement laboral interior, és a dir, desde la Universitat. A més, no podem defraudar les expectatives professionals dels que hem format i de la promoció de les quals ens beneficiem tots. Crec haver sigut prou clar.

6.     Sexta qüestió i última: crearem un pla de “jubilació parcial” anticipada que contemple la possibilitat de mantindre dedicació en tasques docents i investigadores i afavorirem la integració dels professors jubilats a la comunitat universitària.

Hi ha molt que fer en l'ordenació acadèmica i en les qüestions del professorat. Només vos demane una cosa: la vostra col·laboració. Amb ella i el nostre treball estic segur que aconseguirem millorar un aspecte clau en què, no ho oblidem, està involucrat quelcom tan essencial per a la Universitat com la investigació i la docència.

6.  Infraestructures i equipaments

He volgut que el Vicerectorat d'Infraestructures i manteniment, que ocuparà la professora María Dolores Bargues, tinga un caràcter diferent del que fins ací ha tingut.

M'explique. S'ocuparà de tot el referent als edificis, la construcció, el manteniment i la conservació, l'adaptació d'espais, etc. Això és important per les obres projectades i per les que estan en execució. No m'oblide, no puc oblidar-me, de la Facultat de Medicina i de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria i l'atenció que caldrà prestar-los, inclús quan les obres estiguen concloses.

Però a tot això hem volgut sumar-li un poc més: l'atenció als equipaments. Una qüestió cada vegada més complexa i central, sobretot en disciplines experimentals. Perquè no sols es tracta de l'adquisició i l'ús, també del manteniment, que és, per a nosaltres, una qüestió prioritària.

Assenyale dos objectius:

1.   Planificar de manera rigorosa un pla d'infraestructures ja siguen docents, d'investigació o de serveis i planificar l'execució eficient i transparent de les fases i terminis de les obres. 

2.   Reforçar i homogeneïtzar els plans d'emergència i evacuació en col·laboració amb el Servei de Seguretat, Salut  i Qualitat Ambiental. Unit a això, d'una banda, millorar les condicions de salut i habitabilitat dels centres i aules. D'una altra, atendre a les exigències de l'edificació sostenible des del punt de vista ambiental.

Hi ha un últim objectiu que no puc oblidar: millorar la connexió entre els diversos Campus. No ho oblide però tampoc puc obviar que tots els esforços seran pocs perquè la qüestió no és fàcil. Tornaré sobre ella més avant, en un altre context.

7.  Gestió i innovació administrativa

La responsable del Vicerectorat de Gestió i innovació administrativa serà la professora Amparo Oliver. Ja vaig dir que es tracta d'un dels eixos del nostre projecte. Destacaré ara els objectius que perseguim.

En primer lloc, vull ordenar, racionalitzar i simplificar el nostre actual i complex organigrama de serveis, dependències i organismes de naturalesa diversa. En segon lloc, vull implantar l'administració electrònica –Imperatiu de totes les administracions públiques– I aplicar l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic. En tercer lloc, vull aconseguir la confortabilitat laboral pròpia d'una institució moderna, adaptada al seu temps i capaç d'extraure per al treballador tots els avantatges i possibilitats derivades de les noves tecnologies. No sé si tot això és molt o és poc. Només sé que és urgent i que ho necessitem.

Afegiré que em compromet a:

1.   En primer lloc, ampliar els destinataris del Pla de Desenrotllament Directiu, de manera coordinada amb els plans de formació dels professionals de l'administració i els serveis.

2.   En segon lloc, promouré una cultura d'avaluació de la qualitat dels serveis concorrent a les convocatòries d'avaluació i acreditació de la qualitat.

3.   En tercer lloc, impulsaré una cultura de seguretat i salut laboral, integrant la prevenció de riscos en l'organització i gestió de la Universitat.

4.   En Quart lloc, promouré l'aplicació del Pla d'Igualtat i la potenciació de la Unitat d'Igualtat

8.  Relacions amb la societat i cooperació

Ho vaig dir abans: vull una Universitat oberta a l'exterior. Siga en la forma de la internacionalització, siga potenciant les relacions amb la societat, els poders públics i la societat civil.

Eixa és la tasca del Vicerectorat de Relacions amb la societat i cooperació. La tasca de qui serà el seu titular: la professora Ángeles Cuenca.

Fer de la Universitat una aliada de la ciutat i el seu entorn social, convertir a la ciutat i a l'entorn social en la prolongació natural de la Universitat, és l'objectiu a aconseguir. Només per ell ja té sentit per a mi embarcar-me en aquesta aventura apassionant de l'elecció a Rector.

Eixe objectiu suposa una política de comunicació i divulgació que done a conéixer els nostres èxits i potencialitats. Suposa comprendre que en la Universitat no s'està de pas, que el compromís amb ella no acaba amb la finalització dels estudis. Més enllà de les aules, la Universitat ha de ser un referent permanent dels que hem estudiat en ella. Apel·le, per tant, al compromís de la Universitat amb la societat valenciana, les seues aspiracions, la seua voluntat de servei i la projecció social del coneixement.

En eixe compromís la societat i la Universitat tenen tot per guanyar i res han de perdre. En eixe compromís només guanyen els ciutadans perquè ciutadà i universitari no són categories excloents, sinó complementàries. Això és el que vull que comprenguen i comprenguem els uns i els altres.

Si haguera de resumir tot això en la forma de tres compromisos, diria el següent:

1.     Establirem una relació fluida i institucionalment ferma amb els poders públics locals i autonòmics. Una relació de col·laboració amb els representants ciutadans que valore l'aportació de la Universitat a la societat valenciana.

Eixe esperit de mútua col·laboració ho simbolitze en el gest de la mà estesa, lliure de qualsevol compromís que no siga el servei a la meua Universitat i la meua societat.

2.     En segon lloc, també vull estendre a d’altres sectors eixa disposició oberta a la col·laboració. Pense en el món de l'empresa i els seus representants, el món laboral, els sindicats, la societat civil, les institucions, siguen públiques o privades, i associacions amb fins socials i solidaris.

3.     En tercer lloc, vull vincular la relació amb la societat i l'accés dels nostres estudiants a l'exercici de la professió, la seua inserció laboral i la seua tornada a la societat després del pas per les aules. Per això em compromet a intensificar les polítiques d'orientació laboral i accés a l'exercici de la professió.

4.     En Quart lloc, vull ampliar el camp i la intensitat de les activitats de cooperació. Per això em compromet a  fomentar les activitats derivades d'una política activa de voluntariat. No sols em referisc al voluntariat amb països i regions en via de desenrotllament. També em referisc al voluntariat com a servei social i vincle amb la societat valenciana. No oblide la necessitat de coordinar l’actual dispersió d’òrgans que realitzan tasques de cooperació.

9. Cultura, patrimoni i esports

El Vicerectorat de Cultura, patrimoni i esports serà responsabilitat de la professora Josepa Cucó. Dos raons justifiquen que incloga en la denominació habitual del Vicerectorat la referència al patrimoni i a l'esport.

La nostra és l'única universitat de la Comunitat que posseïx un patrimoni històric i cultural. És l'avantatge diferencial de posseir un passat de més de cinc segles. Però és també la responsabilitat de conservar, difondre i ampliar el que es nostre i de totes les valencianes i valencians.

Entenc que l’esport es una via de projecció internacional, una pràctica associada a la formació integral i un servei que fomenta la inserció de la Universitat en el seu entorn social més immediat.

Els nostres objectius en aquesta matèria són tan clars com tot el que acabe de dir.

1.   En primer lloc, vull que es comprenga a la Universitat com a objecte i subjecte cultural. És a dir, investiguem sobre la cultura, però també som un focus de creació i difussió cultural. El meu objectiu és que eixa dualitat s'intensifique i que oriente la nostra política cultural. Especialment en el que fa referència a la valoració de la memoria col.lectiva i la promoció de la cultura lligada al territori i a la llengua pròpia, i també a la gestió de la interculturalitat.

2.   En segon lloc, cal incrementar la presència urbana que ens brinda la seu del carrer de la Nau, el Jardí Botànic, el Col·legi Major rector Peset i l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència. Coordinar les seues activitats creant una xarxa cultural urbana i sumar a ella altres edificis que pogueren agregar-se, faria visible el nostre compromís amb la ciutat i la cultura.

3.     En tercer lloc, no m'oblide ni de la nostra Biblioteca Històrica, ni de les Biblioteques de Campus, ni del Servei de Biblioteques i Documentació. Cal dir que hem de dotar-les millor, atendre el seu personal, promoure l'accés a nous fons documentals i encoratjar la tasca que fan?

4.     Finalment, tampoc m'oblide de les instal·lacions esportives del Campus de Burjassot. És a dir, no m'oblide de que no hi ha en el Campus de Burjassot les instal·lacions que a tots ens agradaria tinguera. Per això em compromet que durant el meu mandat el Campus de Burjassot-Paterna puga gaudir d'unes instal·lacions esportives semblants a què ja disfruten els altres Campus.

10.     Economia i finançament

Permeteu-me que enllaçe el que estic dient sobre el patrimoni i les instal·lacions esportives amb el contingut del Vicerectorat d'Economia i Finançament que ocuparà el professor Juan Luis Gandia.

En pocs llocs seria tan oportuna la referència al model de finançament com ací. Com és sabut, en l'actualitat s'està negociant amb la Generalitat un pla plurianual de finançament per al període 2010-2014. Pla confidencial secret, com el projecte d’excel.lencia, i només accessible per a qui, des de dins de la nostra Universitat, ha tingut accés privilegiat al mateix.

Per això em formularé a mi mateix algunes de les preguntes que molts ens fem: Per què no es té en compte en el dit model l'especificitat de la Universitat de València, els seus tres Campus i les despeses que això comporta i fa que els servicis esportius, culturals o socials hagen de multiplicar-se sempre per tres? Per què no es té en compte que la nostra és una Universitat amb patrimoni, però un patrimoni que és de tots, que cal conservar i al que, per tant, cal destinar quantiosos recursos?

Si eixes preguntes hagueren sigut respostes afirmativament, tindríem un escenari ben diferent i més sensible a les nostres especificitats.

Vull fixar dos grans objectius de l'àrea d'economia i finançament.

1.   El primer fa referència a les fonts de finançament. També en aquest punt hem de ser clars: cal exigir que el nou model de finançament tinga en compte el nombre més gran de variables possibles a fi de respondre a la nostra especificitat. També ha de ser satisfeta el deute històric i s'ha de reclamar el compliment dels compromisos adquirits. Cal optimitzar els recursos per mitjà de les reformes de gestió i estructures administratives. Finalment, hem de captar més recursos per mitjà de la transferència de coneixement al sector privat.

2.   El segon dels objectius se centra en el control de gestió i pressupostari. Per què? Perquè vull implantar un sistema d'informació que ens permeta conéixer millor l'execució pressupostària i gestionar els costos de les activitats universitàries. Això ens facilitarà una millor assignació pressupostària, una reducció de costos i facilitarà la presa de decisions. La transparència i l'eficàcia de la gestió econòmica són ací elements fonamentals. Per això em compromet a dissenyar i desenrotllar un quadre de comandament integral per al control de gestió estratègic de la Universitat.

11.    Professionals de l'Administració i servicis

Passe ara a referir-me als Professionals de l'administració i dels servicis. En efecte, en el meu programa no hi ha el que s’anomena “el Vicerectorat de PAS”. El que no significa que no li concedisca la molta importància que els reconec.

La raó d'eixa absència és coneguda perquè l'he explicada exhaustivament al llarg de la campanya electoral. No insistiré.

Ara bé, i és el que ara m'interessa subratllar, concep al PAS com a professionals de l'administració i, per això, estan directament implicats en la reforma administrativa i en la innovació de la gestió que constitueix un dels meus missatges centrals. No poden quedar al marge de la transformació de la universitat que estem vivint. Diré més: eixa reforma en la docència, en la investigació i en la transferència, fracassarà si no comptem amb ells i ells no s'impliquen de manera decidida.

És un procés d'adaptació activa, formació, mobilitat i adquisició de competències. En suma, vull obrir per a ells un horitzó professional nou i estimulant, en el que va inclòs el reconeixement i la motivació. Per això, he dissenyat un Vicerectorat de Gestió i innovació administrativa i també he arreplegat en el meu programa les seues reivindicacions que he volgut ressumir en aquests compromisos:

1.   Portar a terme l'homologació salarial.

2.   Crear Plans de Formació Contínua encaminats al desenvolupament de la Carrera Professional del Personal d'Administració i Servicis.

3.   Promoure la formació dels professionals de l'administració capaços de gestionar projectes internacionals

4.   Afavorir la promoció de la plantilla actual en funció de les seues capacitats.

5.     Planificar amb caràcter plurianual la plantilla a fi d'adequar-la a les necessitats emergents i aconseguir una major eficiència dels recursos.

6.     Definir l'estructura administrativa amb claretat i transparència, a fi de fixar el límit entre gestió i política universitàries.

12. Estudiants

Finalment, però no en últim lloc, passe a referir-me als estudiants. En rigor, res del que fins ací he dit els és alié, perquè ells són els grans beneficiaris de totes les millores que siguem capaços d'introduir.

Els estudiants són la garantia de la continuïtat de la institució universitària i a ells tan sols cal oferir-los qualitat en els serveis, excel·lència docent i orientació en la seua inserció laboral. És també objectiu de la nostra Universitat que l'èxit de la seua formació com a professionals, vaja unida a la seua condició de ciutadans críticament formats.

En els objectius que ens hem plantejat, vull distinguir dos nivells. D'una banda, els que afecten a la participació i representació i que, per tant, tenen un caràcter polític. D'una altra, els que afecten la cultura de pertanyia o a la seua específica condició d'estudiants.

Per a dir-ho d'una manera més precisa, proposem:

1.   Activar les competències estatutàries de l'Assemblea General d'Estudiants.

2.   Revisar la periodicitat de les eleccions de representants a fi de reduir el nombre de convocatòries i garantir l'exercici de les funcions representatives.

3.   Definir la figura del Delegat de curs i establir un procediment adequat d'elecció.

4.   Ampliar i millorar les jornades d'orientació en la incorporació a la Universitat i crear jornades específiques d'introducció i orientació als serveis de la Universitat.

5.   Crear la Casa de l'Estudiant en els diferents Campus.

6.   Afavorir la utilització de les noves tecnologies facilitant l'adquisició a baix cost de notebooks, eReaders i eBooks.

7.   Crear llocs de treball per a estudiants en cafeteries, biblioteques i altres serveis de la Universitat amb jornades compatibles amb els estudis.

Són algunes de les mesures que, com sabeu, estan contingudes en el programa i han sigut elaborades i ampliades pels estudiants mateixos. És un treball que no pot detindre's, perquè les vostres iniciatives i les respostes als vostres problemes han de guiar el nostre govern de la Universitat. Per això faig una crida a la participació i a la continuïtat de les vostres propostes.

Conclusió

Estic a punt de consumir el temps de la meua intervenció. Però encara he de dir-vos una cosa més. Hem avançat molt, sens dubte. Però encara queda molt més per fer.

Aquest és el nostre moment. És el nostre temps. És el nostre temps i la nostra oportunitat de donar un nou impuls a la nostra Universitat i construir sobre el ja construït.

Perquè la Universitat de València continue sent una gran institució. Perquè seguisca viu el treball de tots els que ens han precedit. Perquè ningú dubte de la força i el futur de la nostra Universitat.

Per a tot això sol·licite la vostra confiança i demane el vostre vot per al canvi, per a un nou impuls.

Gràcies.