Video chat (Las Provincias)

Entrevista publicada en L'informatiu.com (4 febrer 2010)

Vicent Soler: "Hem de millorar el 'feeling' amb la Politècnica"
Experiència a la vida docent i política. Vicent Soler, candidat a rector de la Universitat de València, es considera el referent del canvi i pretén impulsar una modernització administrativa a la institució. Este catedràtic d’Economia Aplicada pretén treure la universitat al carrer, segons diu, “ha d’estar més present a la societat”. “La figura del rector ha de ser independent i convertir-se en líder intern i extern”, apunta.

JOSEP BELTRÍ. 04 febrer 2010

Vota 1 2 3 4 5 | Resultat 6 vots.

P: Com a candidat per a rector de la Universitat de València, descriga els punts forts del seu programa. R: Jo em presente per a fer un canvi en la gestió. Crec que tenim suficient informació per a saber que hi ha dos línies força. La innovació administrativa dins la universitat que permeta una gestió molt més eficient, una cohesió major en la política universitària i una clara predisposició a lligar universitat i societat. Crec que este vincle entre un i l’altre és fonamental, primer per l’autoestima dels que estem dins i segon perquè la societat sàpiga que en el segle XXI no es pot viure separat. La societat deu saber que el capital que hi ha a la universitat és crucial per al seu futur. P: Això d’eixa entreveure, tal volta, que la universitat no està en estos moments prop de la societat. R: El que vull dir és que no hi ha visibilitat del paper que pot fer la universitat en la societat. El canvi que ha d’haver en l’economia valenciana i el paper que puga jugar la institució és fonamental i això el rector ho ha de tindre clar. Tot açò recordant que la UV és una bona universitat i la manera de visibilitzar això és encara aconseguint el Campus d’Excel•lència, que posaria la institució en la Chanpions League de les universitats europees. Em de demostrar als ciutadans, que són qui sufraguen la universitat pública que fan una bona inversió, una magnífica inversió. P: Això li anava a preguntar, la UV, de la mateixa manera que totes les públiques, està tenint moltes dificultats per a cobrar de la Generalitat. Buscaria fora del finançament públic fons per a la institució, com per exemple fan a Gran Bretanya? R: La universitat pública deixarà ser el que és, sinó estan garantits la llibertat i l’autonomia del docent i de l’investigador. Per tant, amb fons públics que això ho facen factible és previ a tot. Una vegada dit això, evidentment a través de la transferència de coneixements, nosaltres podem garantir un punt qualitatiu al nostre entorn econòmic, sinó aconseguir alguns ingressos. P: Aleshores es descarta el model anglosaxó. R: Jo crec que no és incompatible, és el que tractaria de fer com a rector. Pactar un bon sistema de finançament públic i això acompanyat amb un intensa i ferma política de transferència de coneixements. No tan com ingressos complementaris, sinó perquè és el paper que ens toca amb la societat. P: La universitat deuria ser doncs el referent per canviar el model productiu a la Comunitat. R: No l’únic referent però sí un referent important. Però clar, prescindir de la universitat seria catastròfic, seria letal. P: Vosté ja ha dit que canviaria el model administratiu. Quins altres defectes pot tindre la UV que vosté com a rector modificaria? R: Crec que hi ha funcions noves, emergents i altres més periclitades. Fa vint anys érem una universitat provinciana i ara som referent internacional i això vol dir que pel camí coses fonamentals han canviat. S’han de fer plantilles estructurades, transparents i flexibles al mateix temps per a que complixca de la manera més eficient possible els seu paper. Per tant, crearé un vicerectorat de Gestió i Innovació Administrativa, justament per fer-se càrrec d’això. Que els professors es senten de manera confortable per ser màximament productiu en la seua responsabilitat social. -És un poc la intenció de canviar un model anquilosat de gestió. -Hi ha de tot, només es podran fer canvis dins de la legalitat vigent. Però dins de la legalitat, la introducció de l’administració electrònica podria simplificar molts tràmits, per exemple. També està en un canvi de la perspectiva de l’equip de govern. L’equip de govern ha de tindre molt en compte quines han de ser les propostes de futur. Crearé un vicerectorat de Transferència del Coneixement per a lligar l’OTRI i els Instituts Tecnològics amb la societat. Els principals beneficiats serien les xicotetes i mitjanes empreses. Però estic parlant de moltes altres coses com auditories socials. Ací tenim un capital humà increïble, que ni nosaltres mateix coneixem. Hem de col•laborar amb altres entitats, ací al costat està la Universitat Politècnica. Per què no tenim el Campus d’Excel•lència? Entre altres coses, perquè no ho havem sabut fer bé amb la Politècnica.

Si he de ser sincer em sent molt central en tot açò. Jo puc dialogar en dreta i esquerra, i tot i que vull guanyar en la primera ronda, la segona volta casi està assegurada i veig que hauré de parlar en molt gent   P: Tal volta és contraproduent esta competència entre ambdós institucions... R: Jo crec que la història marca però no esclavitza. Ja ho vaig dir el primer dia que vam perdre el campus d’excel•lència, que era una lliçó. Eixa lliçó marca la nostra relació amb la Politècnica, i és millorar el nostre feeling. P: Però no n’estaríem parlant d’una fusió. R: No cal, hi ha exemples en Europa que demostren que no cal la fusió. L’agrupament de les universitats que sense estar juntes fan gran propostes conjuntes, com a França. P: En cas que eixira nomenat rector, estaria en ple procés d’implantació de Bologna, que ha sigut molt contestat pels alumnes. Com veu este procés? R: Crec que Bologna és un procés ple d’oportunitats, però que la seua aplicació és molt complicada. Hem de ser conscients, no només d’informar als alumnes, sinó també a nosaltres mateixos. Sóc dels pocs que a la UV va demanar un claustre per parlar de Bologna, que va contribuir a informar a tothom que estava molt perdut. Tenim molta feia a fer. P: Tot apunta a una fusió entre tres candidats, més afins programàticament, com és el cas de Furió, Garcia Bernal i vosté, i per altra banda Esteban Morcillo. Què hi ha de veritat en esta afirmació? R: En estes eleccions es veu una situació molt particular. És la primera volta que en uns comicis a rector de la UV hi ha quatre candidats. Si he de ser sincer em sent molt central en tot açò. Jo puc dialogar en dreta i esquerra, i tot i que vull guanyar en la primera ronda, la segona volta casi està assegurada i veig que hauré de parlar en molt gent. Jo soc el candidat del canvi, per això tinc bones relacions amb els tres candidats, però evidentment tinc més relació amb els que volen el canvi que amb els que volen la continuïtat. P: Aleshores, si es definix com a candidat de canvi significa que no està molt d’acord amb la gestió de l’anterior rector Francisco Tomás. R: Ha fet coses molt bones i coses que no han eixit tant bé, i jo en prenc nota. El bo d’anar darrere és que pots veure quines coses s’han fet bé i quines mal. Quan parle de canvi, parle d’aprendre de les lliçons del present i del passat. No sóc una persona que diu que tot s’ha fet mal. Sóc l’únic dels quatre que no ha hagut de dimitir de res, perquè sóc l’únic que no tenia càrrec. Apareixc en la carrera electoral des de la llibertat més absoluta, sense tindre hipoteques. A banda de la meua experiència de gestió, dins i fora de la universitat. P: Comentem un poc perquè la seua candidatura és millor que les altres tres? R: Estes propostes que jo faig tindran com a clar beneficiari als estudiants. Si promous incentius tant en el PAS com en el PDI el gran beneficiat és l’estudiant, l’usuari més pròxim. També de la autoestima nostra com a universitat referent a Europa. Crearé un vicerectorat de Projecció Internacional. El programa està ací, hi ha matisos però es demostra amb els fets i no en les paraules. Sobre tot perquè crec que el rector ha de ser un líder intern, capaç  d’aglutinar equips de treball, crec en el director d’orquestra, però que ha de tindre bons músics i saber-los dur. P: Serà turbulent pel tema de Bologna, però també  l’econòmic. La universitat té tal volta despeses, com els cotxes oficials o altres similars o menys fonamentals que podrien retallar-se. R: Crec que si va dat i beneït el nou sistema de finançament això pot ser beneficiós per a la UV, sempre clar, que la Generalitat complixca amb les seues promeses. El nou sistema, pel que sembla, dota de criteri el repartiment de diners per la quantitat d’estudiants, però també pels resultats en la investigació. Eixos criteris s’haurien de repartir internament d’eixa manera, incentivar l’esforç intern, qui més treballe més tindrà, sense perdre la solidaritat interna. S’ha d’incentivar la docència i a transferència de coneixements de la mateixa manera que es fa en la investigació. El rector no només ha de ser un líder intern, sinó també un líder extern, saber explicar el treball de la UV a la societat valenciana, així com buscar recursos a Madrid i a Brussel•les. P: Però eixos recursos en I+D+i han sigut retallats dràsticament pel Govern central. Com veu vosté eixa situació? R: Em va preocupar molt encara que després s’ha corregit. El conjunt de la societat necessita invertir en esta partida perquè en el món globalitzat, només podem anar fomentant la innovació i el desenvolupament. No estic tant preocupant com al principi però estes partides no deurien tocar-se mai a la baixa. P: I ja per acabar. A cada un del candidats el vinculen a una formació o tendència política. És vosté el candidat del PSOE? R: En absolut, crec que els partits polítics s’han de mantindre al marge de la universitat, i sí que poden fer una cosa molt important, i és treballar per la universitat des del Parlament. El rector futur ha de ser una persona absolutament independent, al marge si és soci de Lo Rat Penat, o de l’Ateneu Mercantil o d’ACPV, és sobre tot independent. Al meu costat tinc dos factors a favor de la independència: la meua trajectòria, i també que jo vinc de la política i no vaig a la política, i això dona molta independència. Ai d’aquell que vulguera arribar a rector per aconseguir altres coses.

Article de opinió de Miguel de la Guardia: (Levante 4 febrer 2010)

29/01/2010 LEVANTE-EMV, LAS PROVINCIAS Y EL PAÍS

EUROPA PRESS 28/01/2010

VICENT SOLER: 'PEL CANVI'

   También son tres los ejes sobre los que se mueve el programa del catedrático Vicent Soler, que aboga por el cambio. En primer lugar, la propuesta 'Pel canvi' insta a que la Universitat "tome una posición activa en una sociedad en crisis que requiere urgentemente un cambio de modelo productivo". De igual modo, recalca la necesidad de exigir los recursos públicos necesarios para la institución pero también buscar aportaciones privadas y, por último, "revitalizar el orgullo de pertenecer a una universidad pública y de calidad, con una gestión eficaz, la garantía de que el Plan Bolonia se implanta en las condiciones adecuadas y una carrera docente atractiva para los mejores".

   El catedrático de Economía Aplicada destacó también la importancia de acabar con la "dispersión" de las decisiones e impulsar los "clusters de conocimiento" a través de la colaboración con empresas y otras universidades, "empezando por la que está más cerca: la Politécnica de Valencia", con quien hay que "mejorar el 'feeling'", opinó.

   Soler resaltó además que su equipo está formado por profesionales "que no dijeron que sí a la primera, puesto que están comprometidos con la investigación", como es el caso de Amparo Oliver, Enrique Alborch, Isabel Burdiel, Manuel E. Vázquez, María Dolores Bargues, Juan Luis Gandia, Ángeles Cuenca, Francesc Hernández, Josepa Cuco, Enrique Sanchis y María José Reyes. No obstante, el candidato señaló que hay "cancha" para que en la semana de la segunda vuelta puedan producirse "conversaciones". "Si se pasa a la segunda vuelta habrá que mirar a un lado y a otro", aseveró.

LAS PROVINCIAS. Fecha: 26/01/2010.

Fecha:17/01/2010  Fuente:Las provincias

Vicent Soler i Marco: ´Pretendo que Universitat y sociedad se miren y descubran lo mucho que se necesitan´

Fecha:3/11/2009   Fuente: Levante-emv                                                                                           

MAITE DUCAJÚ VALENCIA ?
¿Por qué quiere ser rector?
Porque creo en nuestra Universitat. Siempre me he sentido muy implicado en el trabajo universitario. Me gustaría poner mi experiencia personal, académica y extraacadémica, al servicio de una de las causas más nobles a las que puede servir un profesor universitario: contribuir al prestigio académico y social de la institución que le ha dado sentido a su vida profesional. Trabajar para conseguir una universidad pública de calidad con espíritu crítico, referencia de ilustración, tolerancia y estima por la identidad valenciana, su lengua y su cultura. Trabajar por una universidad participativa y eficaz en el cumplimiento de su responsabilidad social de crear y transmitir el conocimiento y fomentar la cohesión social y los valores humanísticos. Me preocupa, en definitiva, hacer que la Universitat y la sociedad valenciana se miren a los ojos, dialoguen, y descubran lo mucho que se necesitan
¿Tiene ya equipo?
No me presentaría si no contara con el apoyo de compañeros y compañeras de los tres campus que comparten mi visión de la Universitat y su papel en la sociedad valenciana, pero no es un equipo cerrado. Estoy convencido de que, si salgo rector, habrá vicerrector@s a l@s que aún no conozco. Deseo contar con los/las mejores para las tareas que les encomiende, con pluralidad ideológica y de culturas científicas desde la tolerancia. Deseo pasión en el ejercicio del cargo y máxima generosidad en tiempo y dedicación.
Tres propuestas que le gustaría destacar.
Implicar al conjunto de PDI y PAS, sin olvidar a los alumnos, en los retos que conlleva la implantación del Espacio Europeo de Educación Superior y la concesión del Campus de Excelencia. Por ejemplo, es difícil compaginar la excelencia con el aumento de asociados. Normalizar las relaciones financieras y de colaboración con las administraciones públicas con competencias universitarias: la Generalitat y el Gobierno de España. Una normalización que nos permitiría hablar con franqueza sobre los problemas pendientes y llegar a soluciones realistas, razonables y consensuadas, en el seno del sistema valenciano de universidades públicas. Por ejemplo, hacer reformas con "presupuesto cero" es no creerse las reformas. Afrontar el rejuvenecimiento progresivo de la plantilla y potenciar la cooperación intergeneracional entre los actuales y los futuros profesores universitarios. Por ejemplo, habrá que pensar en prejubilaciones a tiempo parcial.
¿Estaría dispuesto a converger con otros candidatos con propuestas similares?
Naturalmente. Mi candidatura no es una aventura personal y, mucho menos, personalista. Si advertimos una similitud programática sustantiva, tendremos que evaluar los perfiles de candidatos y de equipos rectorales idóneos y actuar en consecuencia. Aún no conozco los programas de los otros candidatos. A las personas que se presentan sí que las conozco y me merecen toda la consideración personal y académica. Por otra parte, mi programa está en construcción. Lo concibo como un documento participativo.
¿Qué opina del discurso de mujer rectora y campus de Tarongers?
Me he implicado desde siempre en los movimientos en favor de los derechos individuales y sociales y considero que las políticas de igualdad son una parte importantísima en la conquista de una sociedad más justa y solidaria que muchos deseamos. Sé que los grupos de mujeres activos en este objetivo no reclaman "una mujer" sino una trayectoria. Creo que los electores universitarios debemos, pensar en la mejor rectora o en el mejor rector. Mi reparo a ese de discurso es que pueda acabar siendo excluyente y perjudique la lógica democrática de las

Universitat pública de qualitat

Fecha:30/09/2009  Fuente:Levante-emv                                 

El diàleg i el vincle universitat-societat i, particularment, universitat-teixit productiu valencià no han estat tot el fluït que caldria. Si mai no és bo això, ara ho és molt menys perquè estem immersos en un avançat procés de globalització que, si volem entendre´l com una oportunitat i no com una amenaça, exigeix canviar el model productiu. Un canvi en el que la universitat hi juga un paper crucial.
Perquè no podem continuar instal·lats en activitats intensives en treball no qualificat i pitjor pagat. Cal emprendre el canvi cap a activitats d´alt valor afegit on el coneixement és imprescindible. Un canvi que inclou un canvi també en la consideració del treball com una inversió i no com un cost. Una inversió en coneixement. Una consideració que passa per assumir que la funció de creació i transmissió de coneixements atribuïble a la universitat és, doncs, capital.
Més encara, en el cas de la universitat pública. Perquè en aquest cas –i en tenim cinc d´universitats públiques valencianes- no només assegurarem el creixement econòmic sinó també la cohesió social. Perquè, més enllà dels beneficis econòmics individuals (a més qualificació, mes i millors oportunitats en el mercat de treball) i dels col·lectius que proporcionen en general els estudis superiors, el caràcter democratitzador en l´accés a aquesta mena d´estudis que suposa la universitat pública afegeix un ingredient incommensurable de millora de la cohesió social.
Per això, té sentit que el finançament públic puga arribar a significar prop del noranta per cent dels costos de la universitat pública. Per això, té sentit que una ambiciosa política de beques puga facilitar que l´estudiant que ni tan sols puga sufragar la resta no renuncie a cursar estudis superiors. Per això, té sentit que es treballe, des de fora i des de dins, per a aconseguir que la universitat pública siga de qualitat. Des de fora, en tant que els responsables polítics han de posar els mitjans per poder perseverar en la millora d´un servei públic que aporta, efectivament, una altíssima rendibilitat econòmica, però també social. Per si n´hi haguera algun dubte, dijous passat fou presentat el document que les universitats públiques valencianes van demanar a l´IVIE (Institut Valencià d´Investigació Econòmica), les conclusions del qual ho confirmen abastament.
O, com va recordar el ministre d´Educació, Ángel Gabilondo, en l´acte de presentació de l´esmentat document, les nou regions del món més dinàmiques social i econòmicament són les que tenen les millors universitats. Si més no, a casa nostra és destacable una dada que el Rector de la Universitat de València, Francisco Tomàs, hi ha donat com a sintetitzadora del que diem: per cada euro que s´inverteix en la universitat pública reverteixen quatre en la renda dels valencians.
Des de dins, perquè no hi ha res millor per a un professional –en aquest cas, professors però també el personal d´administració i serveis- que treballar amb incentius, com els que es troben, per exemple, en el programa de l´anomenat Campus d´Excel·lència. També perquè fer bé les tres tasques bàsiques dels universitaris -docència, investigació i transferència de coneixements- és senzillament respondre adequadament a l´alta responsabilitat social atribuïble a la Universitat.
En suma, per a aconseguir una universitat pública de qualitat cal, ara més que mai, que les universitats públiques i la societat valenciana es miren als ulls i es diguen i valoren el molt que es necessiten mútuament. Que el saló del Palau de la Música de València on es va presentar el document de l´IVIE estiguera ple com un ou de representants universitaris però també empresarials i sindicals i de les administracions públiques posa una nota d´esperança al respecte.