Biografia

 

Vicent Soler i Marco (Rocafort, l’Horta, 1949)

En l’àmbit acadèmic:

Va fer els estudis primaris a l’Escola Pública de Rocafort i  batxiller a l’Escola Pia del carrer de Carnissers de València.

Llicenciat (1972) i doctor en Economia (1978) per la Universitat de València i Research Scholar a la London School of Economics (1983), és Catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de València (Departament d’Estructura Econòmica). Imparteix docència en la universitat, de manera ininterrompuda, des de l’any de la seua llicenciatura, el 1972 (al 1983, ho va fer al South Bank Polytechnic londinenc) fins el 2015. Ran de la jubilació el 2019, és Catedràtic Honorari de la Universitat de València.

La seua tesi doctoral fou llegida el febrer de 1978 i publicada anys més tard per la Institució Alfons el Magnànim. Tractà d’esbrinar l’existència d’un «fil industrial» a l’economia valenciana, des del XIX, motiu de controvèrsia historiogràfica entre Ernest Lluch (a favor) i Joan Fuster (no tant). El periode estudiat fou la conjuntura de la Primera Guerra Mundial i els resultats de la recerca foren favorables a les tesis lluchianes.

Cal afegir que fou la primera tesi doctoral que es presentà en valencià a la Facultat d’Econòmiques de València 

La seua investigació ha anat centrant-se progressivament en l’àmbit de la geografia econòmica. Ha publicat individual o col·lectivament 20 llibres. Així mateix ha publicat més de mig centenar articles a diferents revistes, entre les quals, Investigaciones RegionalesSviluppo Locale, Growth and Change, Papers in Regional Science, Papeles de Economía Española, Investigaciones Económicas,  Información Comercial Española, Economía Industrial, Agricultura y Sociedad, Revista Asturiana de Economía, Revista Econòmica de Catalunya, Arguments,  L’Espill, l’Avenç o Recerques. Hi cal destacar, la seua llavor de coordinador del monogràfic sobre districtes industrials de la revista Mediterráneo Económico (13, 2008).

És autor de nombrosos treballs sobre la societat i l’economia valencianes. Coautor (amb Ernest Reig, JA Martínez Serrano i Josep Sorribes) del primer «manual» d’economia valenciana, segons Ernest Lluch, Introducció a l’economia del País Valencià (1980); del llibre Guerra i expansió industrial. País valencià 1914-1923 (1984) ; de la introducció i l‘epíleg de la segona (2001) i tercera edició (2003) de La via valenciana d’Ernest Lluch.

Director de llibre col·lectiu Economia espanyola i del País Valencià (2004 i 2009); i coordinador (amb Salvador Gil) del monogràfic de la revista de divulgació científica Mètode (68, 2010) sobre “L’economia després de la crisi”.

Ha estat membre de Consell de redacció de les revistes Arguments i Debats.

Ha estat president de la Secció Espanyola (AECR) de l’European Regional Science Association (ERSA), entre 2008 i 2012, la societat científica interessada en les relacions entre el territori i les activitats humanes. Ha presidit el Comitè Científic de dos congressos anuals de l’AECR. (2007 i 2008).

Actualment, és membre del Consell de Redacció de la revista Economía Industrial.

Ha estat director del Departament d’Estructura Econòmica de la Universitat de València (2001-2009).

Ha estat, també, Degà de la Facultat d’Economia d’aquesta universitat (2012-2015).

Ha estat candidat a Rector de la Universitat de València a les eleccions de març de 2010.

 En l’àmbit cívico-polític:

Durant la carrera universitària va ser soci de Lo Rat Penat (1966-1976) i estudiant de valencià d’aquesta entitat amb mossèn Vicent Sorribes.

En acabar la carrera, el 1972, ja com a professor, s’integrà en el moviment de PNNs.

El 1974, serà militant dels GARS (Grups d’Acció i Reflexió Socialista, un autèntic proto-partit socialista i valencianista, de la mà de Vicent Ventura.

L’any següent seguirà a Ernest Lluch i Alfons Cucó en la formació dels SVI (Socialistes Valencians Independents).

El dia de Sant Joan de 1975, tot representant junt amb Ernest Lluch els SVI, és detingut en l’episodi d”Els 10 d’Alaquàs” quan s’estava constituint la plataforma unitària per la democràcia i l’autogovern, Consell Democràtic del País Valencià, que poc després es fusionaria amb la Junta Democràtica per formar la Taula de Forces polítiques del País Valencià. 

El 1976 entrarà amb els SVI a constituir la Convergència Socialista del País Valencià que esdevindrà aviat en PSPV (Partit Socialista del País Valencià).

En el primer congrés d’aquest partit (febrer-abril de 1977) entrarà a formar part de la seua Executiva i continuarà formant-ne part després de l’escissió d’una minoria del partit a les portes de les primeres eleccions generals del 15 de juny de 1977. De fet, formarà part de la llista d’aquest partit en aquestes eleccions.

Ran del fracàs electoral en aquesta cita electoral, intervé decididament en la reflexió política que conduiria a la fusió amb el PSOE-PV, el 25 de juny de 1978, després de dos congressos d’intens debat del PSPV.

Al sí del PSPV-PSOE treballarà per consolidar un ideari socialdemòcrata, europeista i valencianista que cristalitzarà en una candidatura de suport a Joan Lerma en el congrés extraordinari del partit el 1979.

Tanmateix, en el Congrés de Benicàssim del PSPV-PSOE, el 1982, aquest suport se n’anà en orris quan el secretari general accepta la pressió de la UCD per fer rebaixes negociadores en l’Estatut d’Autonomia.

No tindrà, per molt de temps, responsabilitats orgàniques en el PSPV-PSOE, excepte a nivell de la ciutat de València on arriba a ser vice-secretari general, candidat a secretari general i, finalment, president del partit.

Des del 2000 a 2017, ha estat militant de base d’aquest partit, tot i que regularment ha estat cridat a comissions de treball i a la redacció de ponències congressuals.

Des del juliol del 2017, és membre de la Comissió Executiva del PSPV-PSOE.

Col·laborador habitual dels mitjans de comunicació valencians (ràdio i televisió). Columnista de premsa, primer a Las Provincias, durant la “primavera” d’aquest diari (1972-77) i, posteriorment, en llocs diversos tot i que, fonamentalment, a El País i Levante.

Ha publicat un llibre [L’ofici de raonar, PUV, València, 2011] que recull una bona mostra d’aquest articles de premsa entre 1997 i 2010.

En l’àmbit institucional:

  • Ha estat Director General d’Administració Local del Consell del País Valencià, òrgan de govern pre-autonòmic, (juny de 1978 fins l’eixida d’aquest Consell del socialistes, el 1979).
  • Cap del Gabinet de la Presidència de la Diputació de València, durant el mandat de Manuel Girona (posant en marxa les assessories comarcals, entre d’altres afers, i revifant la Institució Alfons el Magnànim), entre 1979 i 1982.
  • Diputat socialista, portaveu del grup en afers econòmics i portaveu adjunt del grup a les Corts Valencianes entre 1982 (Corts provisionals) i 1985.
  • Conseller d’Administració Pública, 1985-87, en el Consell de la Generalitat presidit per Joan Lerma. Va participar activament en l’endegament de l’administració de la Generalitat i en la coordinació de Diputacions, però no va poder fer que, en una llei de règim local valenciana, es crearen les comarques.
  • Vicepresident de les Corts valencianes, 1987-1995.
  • Regidor de l’Ajuntament de València, en l’oposició al govern de Rita Barberà, en l’àmbit de cultura, educació i festes, durant un any. Marxa voluntàriament de l’Ajuntament l’estiu de 1996, després d’haver fet aprovar per unanimitat l’ordenança sobre normalització lingüística que, durant els mandats dels governs conservadors, no es va aplicar. Ho fou gràcies a l’Acord de la Nau del  govern municipal progressista entre 2015 i 2023.
  • Conseller d’Hisenda i Model Econòmic del Consell de la Generalitat presidit per Ximo Puig, des del 29 de juny de 2015 al 14 de maig de 2022. Va poder aconseguir, entre d’altres reptes, l’aprovació de 7 pressupostos anuals  de la Generalitat en temps i forma. Un signe clar d’estabilitat d’un govern de coalició progressista, constituït mitjançant l’Acord del Botànic. Tot i els avanços fets en la sensibilització institucional i social sobre l’infrafinançament de la Generalitat, malauradament no va vore tancat un acord al respecte en el Consejo de Política Fiscal y Financiera per un finançament just, durant el seu mandat com a Conseller. Pel que fa a la modernització de la gestió econòmica i financera de la Generalitat, sí que va aconseguir avançar suficient en la introducció del programa NEFIS per una gestió transparent, amb traçabilitat dels expedients i per l’obtenció de la dada única en els tràmits. Actualment, sortosament, ja està en vigor.
  • Per raons del càrrec de Conseller:

Ha presidit l’Institut Valencià de Finances (IVF), entre 2015 i 2022.

També l’IVIE (Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques) entre 2015 i 2022.

Així com, la Societat de Projectes Temàtics (SPT-CV), entre 2015 i 2019.

Igualment, la Societat per a les comunicacions i digitalització (ISTEC), entre 2018 i 2022.

També, el Comité Organitzador de Forinvest, Fòrum de Finances, Assegurances i Tecnologia, entre 2015 i 2022.

Finalment també, la Fundació d’Estudis Borsàtils i Financers, entre 2015 i 2022.

  • Ha estat membre del patronat de la Fundació Societat i Progrés.
  • Ha presidit la Secció Valenciana de la Fundació Ernest Lluch durant deu anys (2002-2012) i actualment és membre del Patronat d’aquesta Fundació i de la Comissió Executiva de la Secció Valenciana.
  • Ha estat President del Consell Social de la Universitat de València des del març de 2023 al febrer de 2024. En conseqüència, ha estat també President de la Fundació Universitat-Empresa, ADEIT, de la mateixa universitat.