Autor: ADMIN

Vicent Soler i Marco(Rocafort, l’Horta, 1949)

En l’àmbit acadèmic:

Va fer els estudis primaris a l’Escola Pública de Rocafort.

L’ingrés al batxiller, a l’Escuela de Orientación y Aprovechamiento de l’Ajuntament de València, on va ser becat per cursar el batxiller en un col·legi de la ciutat.

El  batxiller el va cursar a l’Escola Pia del carrer de Carnissers de València.

Llicenciat en Ciències Econòmiques (1972). També aquests estudis els feu en condició de becari. 

Doctor en Economia (febrer 1978) per la Universitat de València, ja treballant-hi com a Professor No Numerari (PNN).  Research Scholar a la London School of Economics (1983), amb beca del British Council.

Professor Titular d’Universitat, des del 1984, i Catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de València (Departament d’Estructura Econòmica), des de 1999.

Ha Impartit docència en la Universitat de València, de manera ininterrompuda, des de l’any de la seua llicenciatura, el 1972  fins el 2015, quan va demanar serveis especials per ocupar un càrrec públic fora de la Universitat. Al curs 1982-83, va impartir docència, però, al South Bank Polytechnic de Londres.

Ha estat Director del Departament d’Estructura Econòmica de la Universitat de València, des del 2001 a 2009. Ha estat Degà de la Facultat d’Economia de la mateixa universitat, des de 2012 a 2015.

Fou candidat a Rector de la Universitat de València a les eleccions de març de 2010.

La seua tesi doctoral fou la primera que es presentà en valencià a la Facultat d’Econòmiques de València (febrer de 1978). La seua investigació ha anat centrant-se progressivament en l’àmbit de la geografia econòmica. Ha publicat individual o col·lectivament 20 llibres. Així mateix ha publicat més de mig centenar articles a diferents revistes, entre les quals, Investigaciones Regionales, Sviluppo Locale, Growth and Change, Papeles de Economía Española, Investigaciones Económicas, Información Comercial Española, Economía Industrial, Agricultura y Sociedad, Revista Asturiana de Economía, Revista Econòmica de Catalunya, Arguments,  L’Espill, l’Avenç o Recerques. Hi cal destacar, la seua llavor de coordinador del monogràfic sobre districtes industrials de la revista  Mediterráneo Económico (13, 2008).

És autor de nombrosos treballs sobre la societat i l’economia valencianes i, particularment, del llibre Guerra i expansió industrial. País valencià 1914-1923; de la introducció i l‘epíleg de la segona (2001) i tercera edició (2003) de La via valenciana d’Ernest Lluch; director de llibre col·lectiu Economia espanyola i del País Valencià (2004 i 2009); i coordinador (amb Salvador Gil) del monogràfic de la revista de divulgació científica Mètode (68, 2010) sobre “L’economia després de la crisi”. Ha estat membre de Consell de redacció de les revistes Arguments i Debats.

Ha estat president de la Secció Espanyola (AECR) de l’European Regional Science Association (ERSA), entre 2008 i 2012, la societat científica interessada en les relacions entre el territori i les activitats humanes. Actualment, és membre del Consell de Redacció de la revista Economía Industrial. Ha presidit el Comitè Científic de dos congressos anuals de l’AECR. (2007 i 2008).

Catedràtic Honorari de la Universitat de València, des del 2019.

Actualment, és President del Consell Social de la Universitat de València i de la Fundació Pública Universitat-Empresa ADEIT de la Universitat de València.

Membre del jurat del Premi d’Economia dels Premis Rei Jaume I durant deu anys.

En l’àmbit cívico-polític:

Durant la carrera universitària va ser soci de Lo Rat Penat (1966-1976) i estudiant de valencià d’aquesta entitat amb mossèn Vicent Sorribes.

En acabar el 1972, ja com a professor, s’integrà en el moviment de PNNs. Militant dels GARS (Grups d’Acció i Reflexió Socialista, un autèntic protopartit socialista i valencianista) des de 1974, de la mà de Vicent Ventura.

L’any següent seguirà a Ernest Lluch i Alfons Cucó en la formació dels SVI (Socialistes Valencians Independents).

El dia de Sant Joan de 1975, tot representant junt amb Ernest Lluch els SVI, és detingut en l’episodi d”Els 10 d’Alaquàs” quan s’estava constituint la plataforma unitària per la democràcia i l’autogovern, Consell Democràtic del País Valencià, que poc després es fusionaria amb la Junta Democràtica per formar la Taula de Forces polítiques del País Valencià.

El 1976 entrarà amb els SVI a constituir la Convergència Socialista del País Valencià que esdevindrà aviat en PSPV. En el primer congrés d’aquest partit (febrer-abril de 1977) entrarà a formar part de la seua Executiva i continuarà formant-ne part després de l’escissió d’una minoria del partit a les portes de les primeres eleccions generals del 15 de juny de 1978. De fet, formarà part de la llista d’aquest partit en aquestes eleccions. Ran del fracàs electoral en aquesta cita electoral, intervé decididament en la reflexió política que conduiria a la fusió amb el PSOE-PV, el 25 de juny de 1978, després de dos congressos d’intens debat del PSPV.

Al sí del PSPV-PSOE treballarà per consolidar un ideari socialdemòcrata, europeista i valencianis ta que cristalitzarà en una candidatura de suport a Joan Lerma en el congrés extraordinari del partit el 1979. Tanmateix, en el Congrés de Benicàssim del PSPV-PSOE, el 1982, aquest suport se n’anà en orris quan el secretari general accepta la pressió de la UCD per fer rebaixes negociadores en l’Estatut d’Autonomia.

Vicent Soler no tindrà, fins fa no res, responsabilitats orgàniques en el PSPV-PSOE, excepte a nivell de la ciutat de València on arriba a ser vice-secretari general, candidat a secretari general i, finalment, president del partit. Des del 2000, ha estat militant de base d’aquest partit, tot i que regularment va estar cridat a comissions de treball i a la redacció de ponències congresuals.

Això dit, entra a formar part de la Comissió Executiva del PSPV-PSOE, el juliol de 2017. Deixarà de formar-ne part en el Congrés Extraordinari de Benicàssim de març de 2024.

Col·laborador habitual dels mitjans de comunicació valencians (ràdio i televisió). Columnista de premsa, primer a Las Provincias, durant la “primavera” d’aquest diari (1972-77) i, posteriorment, en llocs diversos tot i que, fonamentalment, a El País i Levante. Ha publicat un llibre [L’ofici de raonar, PUV, València, 2011] que recull una bona mostra d’aquest articles de premsa entre 1997 i 2010.

Institucionalment, ha estat Director General d’Administració Local del Consell del País Valencià, òrgan de govern preautonòmic, (juny de 1978 fins l’eixida d’aquest Consell del socialistes, el 1979); Cap del Gabinet de la Presidència de la Diputació de València, durant el mandat de Manuel Girona (posant en marxa les assessories comarcals, entre d’altres afers, i revifant la Institució Alfons el Magnànim), entre 1979 i 1982; diputat socialista, portaveu del grup en afers econòmics i portaveu adjunt del grup a les Corts Valencianes entre 1982 (Corts provisionals) i 1985.

Conseller d’Administració Pública, 1985-87, tot endegant l’administració de la Generalitat i la coordinació de Diputacions, però fracassant en una llei de règim local que creara les comarques; Vicepresident de les Corts valencianes, 1987-1995; regidor de l’Ajuntament de València, en l’oposició al govern de Rita Barberà, en l’àmbit de cultura, educació i festes, durant un any. Marxa voluntàriament de l’Ajuntament l’estiu de 1996, després d’haver fet aprovar per unanimitat l’ordenança sobre normalització lingüística que, durant molts anys, no es va posar en vigència. Actualment, ho fou, gràcies a l’Acord de la Nau que va fer possible un govern municipal progressista des del 2015 al 2023.

Des del 29 de juny de 2015 fins el 14 de maig de 2022, ha estat Conseller d’Hisenda i Model Econòmic del Consell de la Generalitat presidit pel MH Ximo Puig. Ha aconseguit aprovar, en temps i forma, els set Pressupostos de la Generalitat durant el seu mandat, però no ha prosperat la reivindicació contundent d’un nou Sistema de Finançament Autòmic que fora just.

Per raó del càrrec de Conseller, ha estat president de l‘IVIE (Institut Valencià d’Investigació Econòmica), 2015-2022. També, de l’Institut Valencià de Finances (IVF), 2015-2022. President de Forinvest  (fòrum i espai de networking fnancer), 2015-2022. President de la Societat de Projectes Temàtics (SPT-CV), 2015-2019. President de la societat pública ISTEC (Inteligència, estratègia i Infraestructures) de la Generalitat, 2018-2022. Vice-President de la Fundació d’Estudis Borsàtils i Financers, 2015-2022.

Ha estat membre del patronat de la Fundació Societat i Progrés. Ha presidit la Secció Valenciana de la Fundació Ernest Lluch durant deu anys (2002-2012) i actualment és membre del Patronat d’aquesta Fundació i de la Comissió Executiva de la Secció Valenciana.